Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/41

I ell que agafa una corda i lliga tot un bosc de pins. I el Pare Gegantàs li diu:
—Qué fas?
—Vull arrencar tot el bosc, perquè per un pí sol no val la pena de posar-s'hi.
—No, no, deixé-ho estar, perquè aquest bosc és meu i no'vull que me l'arrenquis!
—Es que aquestes coses per mi son jocs de criatures!...
I el Pare Gegantàs tenia una ràbia que es moria. Perquè pensava:
—Aquest és més fòrt que no pas jo, per què jo no podria pas arrencar tot aquest bosc de pins amb una sola estrebada!
I el Pare Gegantàs s'atura al peu d'una font i agafa dues grans galledes i diu a l'Arrenca-pins:
—A veure quantes galledes pots portar com aquestes plenes d'aigua!
L'Arrenca-pins tot era mirar la font.
—Perquè mires tant la font?
—Es que nò hi ha gaire aigua i amb un moment l'aixugaré tota.
—Doncs deixeu-ho estar, perquè aquesta font és meva i no vull pas que me l'aixuguis!
El Pare Gegantàs tenia una ràbia que ja no es podia aguantar. Agafa un gran bastó de ferro i el tira molt lluy, dient a l'Arrenca-pins:
—A veure si ara el tires tan lluny com jo!
I ell que es posa a cridar: