Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/40

posar una olla per cap. I quan ya tenir arreglat tot això, es va adormir sota el llit.
 I a mitja nit s'obre la porta i veu que ve el Pare Gegantàs amb una porra tota plena de punxes; I veu que va cap al llit i que dóna cop de porra a l'olla que es va trencar en mil bocins.
 I el Pare Gegantàs se n'entorna tot satisfet.
 Quan ja no va estar satisfet va ésser l'endemà matí quan va veure que l'Arrenca-pins li donava el bon dia tot aixerit. I ell que li diu:
 —Qué fas aquí?
 —Vinc perquè'm donguis esmorzar.
 He dormit molt bé tota la nit i tinc gana.
 —Però no t'has mort aquesta nit?
 —Jo? Perquè'm tinc d'haver mort?
 —No has sentit aquell gran cop de porra que t'he donat al cap?
 —Potser si. No me n'he donat gaire compte, però m'ha semblat que'm picava un mosquit.
 I el Pare Gegantàs va pensar:
 —Potser si que aquest és més fort que no pas jo! Perquè jo m'hauria mort amb aquell cop de porra, i ell ni se n'ha donat compte!
 I després diu:
 —Arrenca-pins, a veure si arrenques un pí de terra!
 —Es clar que si, si per això m'han tret aquest nom d'Arrenca-pins!