Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/38

es posa de quatre grapes amb una pell de xai sobre l'esquena i entre el remat de xais del gegant es queda quiet. I el gegant el va pal par i li va dir:
—Passa tu que ja veig que ets xai!
I quan es va trobar a fora la cova l'Arrenca-pins va cridar al gegant:
—Passiu-bé, senyor gegant! Tu mateix m'has obert la porta de la teva cova i m'has donat el permís per sortir!
El gegant li volia corre al darrera, però no va poder. I l'Arrenca-pins va tornar al seu país i va viure content i feliç. Però cada vegada que li parlaven d'un gegant, no's podia estar d'anar-hi.
I veus-aquí que tothom feia temps que li parlava de un altre gegant que venia a ésser el rei de tots els gegants i que per això li deien el Pare Gegantàs. I, com ja os ho po deu pensar era més alt de més de tres pams que tots els altres gegants del mon i era més totxo també de tres pams que tots els altres gegants del mon.
Ell sabia que el Pare Gegantàs vivia no gaire lluny del seu país. Tothom li deia que era molt més fort que no pas ell. I no ho era pas més fort, sinó que el Pare Gegantàs era dolent i l'Arrenca-pins era bó. I aquesta era la gran diferència que hi havia entre ells.
I veus-aquí que la gent sempre li deia:
—Arrenca-pins, no vagis pas a veure al Pare Gegantàs perquè't farà bocins només que amb una bufada!