Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/32

Passen alguns dies i torna a passar aquell senyor de la casaca i diu al pagés:
—Em vols vendre el teu fill?
—Si, però en vull cent escuts.
—Cent escuts d'or te'n pagaré. Paga cent escuts d'or més i es torna a ficar en Joan a la butxaca de la casaca. Al cap d'una hora en Joan treu el cap de la but xaca de la casaca i diu:
—Senyor, tingui la bondat de baixar-me fins a terra perque veig passar a una sargantana que m'estima molt i li vull dir que un senyor tan ilustre com vosté m'ha comprat per cent escuts d'or.
Però el senyor li diu, en lloc de baixar-lo:
—Et penses que m'enganyaràs dues vegades?
Arriben al castell d'aquell senyor, treu en Joan de la butxaca i el posa en un cistell sospés a les vigues de la cuina, recomanant-li que observi bé tot el que vegi perque després li tindrà de contar.
En Joan Bocí d'Home obserbava i cada dia contava al seu amo les coses interessants que veia a la cuina.
Però veus-aquí que un dia que treia el seu capet per sobre el cistell per observar les anormalitats de la cuina, el coc se'n va donar compte i li va dir:
—Ets tu que espies les coses que fem per robar a l'amo i després els hi vas a contar? Ara reberàs el nostre càstic!