,_p%C3%A0gina_30.jpg)
Una dona estava pastant el seu pa quan veus-aquí que va veure sortir de la farina un noi petit, petit, tan petit que li va donar el nom de Joan Bocí d'Home.
Totseguit li dóna un tros de coca i li diu:
—Ves a portar aquest tros de coca al teu pare que treballa en el camp i dígali així: «Teniu, pare, us porto aquest tros de coca».
I en Joan va dir:
—Ara hi vaig, mare...
I tot el camí va anar repetint alló que la dona que pastava li havia dit: «Teniu, pare, us porto aquest trós de coca. Teniu, pare, us porto aquest tros de coca».
Arriba al camp, veu un home que estava cavant les regues de l'horta i li diu, posant-se-li davant:
—Teniu, pare, us porto aquest tros de coca.
El bon home sentint aquella veu, mira per tot i no veu res. Però mirant i remirant, va veure als seus peus aquell homenet tan petit, tan petit. I ell que li pregunta:
—I qui ets tu?
