Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/28

Però el Príncep ho havia manat i era més obeït el Príncep amb el seu bon cor que no pas ella amb tot el seu orgull.
Així va ésser que la Fustots va rebre ordre de preparar un pastiç de mel pel Príncep que estava malalt. I ella el va preparar amorosament i hi va posar a dins un anell que li havia donat aquella bona bruixa amiga seva i que tenia el poder de curar les malaltíes que venien de massa estimar.
Un cop llest el pastiç la Juliverdina va dubtar de si es posaria algun dels seus meravellosos vestits per atravessar el saló i per entrar a la cambra del Príncep Gris. Però si ell sempre l'havia vista vestida de Fustots, vestida de Fustots li volia portar el pastiç a la seva cambra de Príncep.
I va entrar al saló plé de visites de molt compliment de la mare del Príncep vestida de pobre Fustots. Però això no va ésser més que un moment i, abans de que ningú s'hagués fixat en ella, varen entrar per una finestra quatre pagons que la varen voltar amb la cua extesa. I així va atravessar el saló meravellant a tothom amb aquell vestit d'or i de llum que duia sobre'ls pedaços del seu pobre vestit de Fustots.
Va entrar a la cambra on jèia el Príncep i li va oferir el pastiç de mel que feia la bona olor de les seves mans feineres. I ell el va partir i el va menjar i quan va haver trobat l'anell de la bona bruixa va aixecar-se curat del llit on jeia malalt de massa estimar.