Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/186

Entren a casa seva i els dos germans li varen dir amb dolor:
—Poc valen les nostres aventures, germana nostra, si no et portem les tres coses meravelloses que havien estat objecte del nostre viatge!
—Com és això? Algú altre les ha pogudes haver?...
—Ha estat un bell jovencell el triomfador, el més bell que et puguis imaginar. Però, encara que li hem suplicat de genolls que ens la donguès per tu, ell ni ens ha volgut escoltar ni ens ha mirat una sola vegada. Montava un cavall blanc que semblava germà dels nostres i duia també una vena clara sobre el front que semblava resplandir sota el plomatge blanc del seu elm!..
—I no sabeu qui era el bell jovencell que ha triomfat dels més alts guerrers?..
—No sabem el seu nom ni el camí que ha près per retornar a casa seva. Només sabem que feia olor de roses com si sempre hagués viscut, com nosaltres, germana nostra, entre el roserar florit d'un jardí com aquest...
Aleshores Esteldor va portar les tres coses meravelloses i els va dir:
—No m'heu conegut, germans meus? El jovencell triomfador no era altre que jo i l'olor de roses que heu sentit en passar és l'olor de les nostres roses i el cavall blanc que montava és germà del vostre!...
Aleshores, amb una gran alegria, es