Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/184

vestits i el fang que semblava que la volgués fer presonera.
Cap al cim de la muntanya el fred va començar.
Queia una neu compacte i fina que cobria les pedres i que es tornava glaç en tocar a terra. I un aire gelat feia balb el cos i assotava la cara com el tall d'un ganivet impietós. Però Esteldor seguia avant, sofrint el fred que li glaçava els vestits amarats de pluja i de fang.
I així va arribar, després de tantes penalitats, al cim de la muntanya. Allí hi feia un sol dolç i tebi i l'aire era saturat de flaire de mil flors obertes. Esteldor es va sentir alliberada del cansament d'haver arribat fins allí i els seus vestits varen ésser nèts i bells, com si no hagués passat per la pluja i el fang i la neu i la calor per a arribar fins allí. I va veure totseguit les tres coses meravelloses. L'Aigua lliscava dansant alegrement com una trena argentada, i la Poma canta va delitoses cançons i era tota d'or i resplendia dalt la branca i l'Ocell era de mil colors, els més vius i els més esclatants en el seu plomatge meravellós i saltava camí de la gàbia vegent arribar fins allí a la primera persona nada.
Esteldor va tancar la gàbia totseguit i ja va tenir l'Ocell de Veritat. Després va fer presonera l'Aigua dins el gentil cantiret de vidre i ja va tenir l'Aigua que Dansa i va