Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/182

blava tant alta que no s'en veia el cim, com si fos clavat dins el cel. I al peu de la muntanya hi havia un vell de barba blanca, segut a l'ombra de l'únic arbre que es veia i que era un pí de branques molt altes.
El vell de les barbes blanques li va dir:
—Bon dia, Esteldor, que vens a deslliurar als teus germans i a cercar les tres coses meravelloses. Escolta bé el que et vaig a dir: Puja aquesta muntanya. Hi trobaràs la calor de l'istiu i el fred de l'hivern. Hi trobaràs la tempestat i la pluja. Tot al llarc del camí hi veuràs pedres blanques que són nobles cavallers que han pujat a cercar les tres coses meravelloses i que no han pogut resistir la calor o el fred o la tempestat o la pluja. Si tu ets prou forta per arribar fins al cim hi trobaràs una branca d'esmeragda, sota la qual hi corre el rierol de l'Aigua que Dansa, i dalt de la qual hi ha la Poma que Canta i l'Ocell dé Yeritat. L'Ocell anirà baixant quan et veurà i es ficarà ell mateix dins una gàbia, però has d'ésser molt amatenta a tancar-ne la porta, perquè sinó et fugiria i ja no el podries haver. També l'Aigua que Dansa es ficarà ella mateixa dins un cantiret de vidre, i tu has d'ésser ben amatenta a tapar el cantiret, perquè la dança fresca correria rierol avall i ja no la podries haver. Aleshores cull la Poma que Canta i t'en vas camí de casa teva, tirant gotes de l'aigua miraculosa sobre les pedres