Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/171

estic segur que el faràs feliç, perquè ell és molt bo i ho mereix.
 La Melió li va donar les gràcies, plorant d'alegria. Tres díes després era celebrat el seu casament i el rei li va oferir una casa a l'altre costat dels jardins reials, a la vora del gran riu que rodejava el palau. Però, com que aquells jardins eren tan grans, per anar de casa la Melió al palau s'havien de passar alguns díes. La casa era blanca i bonica, tota voltada de flors i a la vora de la gran corrent del riu. I allí la Melió va ésser feliç i el jardiner també al seu costat.
  Alguns díes després es presenta altre cop un intendent del palau ordenant a la Verdoliva que la segueixi per ordre del rei i que es despedeixi del seu pare.
 El vell forner la va abraçar plorant i la Verdoliva va seguir a l'intendent cap a palau, essent introduida a les habitacions del rei.
 Ella va caure de genolls demanant pietat, però el rei la va fer alçar i li va dir amb una veu plena de bondat:
 —Es veritat que tu estàs enamorada del meu pastisser?
 La Verdoliva va respondre:
 —Com que jo no us puc enganyar, senyor, us respondré que sí.
 —Doncs t'he fet venir per satisfer el teu desig. Seràs la muller del meu pastisser i estic segur que el faràs feliç, perquè ell és bo i s'ho mereix.