pobre i anava pels carrers a peu, amb la companyia del seu jove jardiner i del seu jove pastisser. Confós entre el seu poble escoltava les queixes dels uns i dels altres i procurava després, des de les grans sales del palau, administrar les lleis de la manera més justa i que menys perjudiqués els interessos dels pobres.
Aquella nit el rei passejava amb el seu jardiner i el seu pastisser, quan tot d'un plegat es posa a fer aquella gran tempestat de trons i llamps i pluja. Ells es varen aixoplugar sota el ràfec d'una casa, que era la casa del forner, i varen sentir la conversa de les seves tres filles.
L'endemà es presenta a casa el forner un intendent del palau dient que, per ordre del rei, la Melió el segueixi i que es despedeixi del seu pare.
El pobre forner la va abraçar plorant i la Melió va seguir a l'intendent cap al palau, essent introduida a les habitacions del rei.
Ella va caure de genolls demanant pietat, però el rei la va fer alçar i li va dir amb una veu plena de bondat:
—Es veritat que tu estàs enamorada del meu jardiner?...
La melió va respondre:
—Com que jo no us puc enganyar, senyor, us respondré que sí.
—Doncs t'he fet venir per satisfer el teu desig. Seràs la muller del meu jardiner i
Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/170
Aquesta pàgina ha estat revisada.
