Aquesta pàgina ha estat revisada.
|
Les obres originals de l'autor/a Lola Anglada no poden ser afegides a Viquitexts fins l'any 2065 si no es demostra el contrari, ja que les lleis del seu país i/o les dels Estats Units així ho estableixen en no haver transcorregut el nombre d'anys legalment establerts des de la seva defunció per a considerar-se extingit el dret. Aquesta protecció també s'aplicaria a les traduccions/adaptacions catalanes durant un període de 80 anys després de la mort del seu traductor/adaptador. (Més informació...) |
Les tres filles del forner o
L'aigua que Dansa,
la Poma que Canta i l'Ocell
de Veritat
L'aigua que Dansa,
la Poma que Canta i l'Ocell
de Veritat
Veus-aquí que una vegada hi havia en una gran ciutat un forner que tenia tres filies. La més gran tenia els ulls i els cabells negres i es deia Melió. La mitjana tenia els ulls i els cabells verts i es deia Verdoliva. La més petita tenia els cabells d'or i els ulls blaus i es deia Carmesina.
Un vespre que feia una gran tempestat de trons i llamps i pluja, les tres filles del forner parlaven del llit estant, mentres el seu pare pastava el bon pa daurat de l'endemà, que les tres noies anaven a repartir per les cases, tot flairós encara del forn, en una gentil cistella cada una.
Deia Melió:
—Com voldríeu que fos, germanes, el vostre aimador?
