Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/165

calç i amb el cap nú. I el vestit de Sant Aleix era tot brodat d'or, i duia unes belles sabates de vellut i un capell amb una ploma.
 Però, com que el sant ho deia amb tot el cor, varen canviar el vestit. I Sant Aleix s'en va anar pel món amb la túnica estripada, descalç i amb el cap nú. I anant pel desert hi va trobar una cova i hi va fer penitència durant set anys.
 Entretant la seva muller l'havia fet cer car sense trobar el seu rastre, i li sabia molt greu que se n'haguès anat.
 Passats els set anys de penitència, Sant Aleix deixa el desert i torna a casa seva i truca a la porta. Però no el volien obrir de tant miserable com Venia. I ell suplicava que'l deixessin viure a una pobra cambra que hi havia sota l'escala.
 Els criats ho varen dir a la senyora i la senyora va dir que el deixessin entrar i que el deixessin viure sota l'escala.
 Sant Aleix va viure sota l'escala de casa seva set anys. I els criats el maltractaven molt i li deien moltes coses lletges. I ell ho sofria tot amb una gran paciència.
 I veus-aquí que un dia totes les campanes de la ciutat varen tocar per elles mateixes.
 I tothom deia:
 —Això ès que deu haver mort un sant!
 I cercant el sant varen veure que aquell home que vivia sota l'escala feia dies que no sortia. I hi varen anar i el varen trobar mort.