Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/164

Aquesta pàgina ha estat revisada.
Les obres originals de l'autor/a Lola Anglada no poden ser afegides a Viquitexts fins l'any 2065 si no es demostra el contrari, ja que les lleis del seu país i/o les dels Estats Units així ho estableixen en no haver transcorregut el nombre d'anys legalment establerts des de la seva defunció per a considerar-se extingit el dret. Aquesta protecció també s'aplicaria a les traduccions/adaptacions catalanes durant un període de 80 anys després de la mort del seu traductor/adaptador. (Més informació...)




SANT ALEIX



 Diuen que quan Sant Aleix es va casar, la seva muller vol ia fer un gran ball a casa seva. I ell li va dir:
 —Si vols fer el ball jo m'en vaig de casa. Però ella es moria per ballar i va fer el ball. I Sant Aleix va sortir de casa seva i s'en va anar per un camí, vestit de casament, tot brodat d'or.
 Ell que troba un pobre molt pobre i li diu:
 —Germà, me podries fer una mercè?
 I el pobre li diu:
 —Quina mercè pot fer un pobre tant pobre com jo a un cavaller tant ric com tu?
 I Sant Aleix que li diu:
 —La mercè que m'hauries de fer, germà, seria canviar els meus vestits pels teus.
 El pobre va quedar tot meravellat. Per què el vestit del pobre no era res més que una senzilla túnica estripada, i anava des-