Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/14

—Ara cal que anem a la riera i que em rentis un vestit amb el sabó que et donaré.
I baixen totes dues a la riera i la Ninons es fica de peus a l'aigua i es disposa a fregar el vestit de Comare Bruixa Bona. Però el vestit que ella li allargava era tot ell de claus punxaguts i el trós de sabó era un tros d'ampolla trencada tot erissat de punxes de vidre.
La Ninons, coratjosa, no va dubtar. Va pendre el vestit de claus, el va estendre a l'aigua i sostenint-lo amb una mà, el va anar fregant amb l'altre amb el tros d'ampolla rompuda. Totseguit les seves manetes varen ésser plenes de sang. I l'aigua corria avall tota tenyida amb la sang de les seves nafres.
Aleshores Comare Bruixa Bona li va ordenar que no fregués més i li va dir:
—Ets molt bona noia, tu, i ara ja puc donar-te la recompensa. Però primer dònem les teves mans.
La Ninons les hi va donar totes plenes de ferides, però Comare Bruixa Bona les hi va curar només que amb una carícia.
Després li va dir:
—Ara, Ninons, te n'has d'anar totseguit a trobar als teus pares. Jo't dono aquets tres ous. Quan te trobis en alguna necessitat trenca un ou i et vindrà una bona ajuda imprevista. Només et recomano que no t'aturis ni un instant fins que hagis trobat els teus pares. Si et surten uns jovenets fen-te com-