|
Les obres originals de l'autor/a Lola Anglada no poden ser afegides a Viquitexts fins l'any 2065 si no es demostra el contrari, ja que les lleis del seu país i/o les dels Estats Units així ho estableixen en no haver transcorregut el nombre d'anys legalment establerts des de la seva defunció per a considerar-se extingit el dret. Aquesta protecció també s'aplicaria a les traduccions/adaptacions catalanes durant un període de 80 anys després de la mort del seu traductor/adaptador. (Més informació...) |
Els més petits dels meus amics arrufen el nasset. Els més grans no gosen dir res, però pensen:
—Aquesta rondalla tan sabuda ens vas a contar?
Petits amics, tingueu paciència. Per aquesta gran virtut que jo tinc de saber tantes rondalles us he promés que totes serien noves. Hi han moltes rondalles que us les han contades malament i per això jo us les dic tal com varen passar en l'època de les rondalles, no com us les han trasmeses a vosaltres. I aquesta que ara us vaig a contar és d'aquestes que no sabeu, encara que us sembli tan sabuda.
Veus-aquí que una vegada hi havia en un poble de muntanya una noieta que feia l'alegria de la seva mare i de la seva àvia. El seu pare havia mort quan era molt petita i no s'en recordava. Però la seva mare n'hi parlava sovint i li havia fet prometre que no
