nascut raquític i lleig. I posava tota la seva atenció en la feina que li havia estat encomanada, procurant que el gran cuiner, i el secretari del gran cuiner, i l'ajudant del secretari del gran cuiner, i l'ajudant de l'ajudant del secretari del gran cuiner, i l'ajudant de l'ajudant de l'ajudant del secretari del gran cuiner, que era el que ell tractava, estiguessin contents del seu treball.
Però un dia el rei, que ja era vell i volia viure en pau els darrers díes de la seva vida, va cridar als prínceps Cornegre i Corfosc. I es va recordar d'En Ramió i el va fer pujar de la cuinà a la gran sala.
Quan els seus germans el varen veure allí, s'en varen apartar sense dirigir-li la paraula. I el rei vell va dir als seus tres filis:
—Fills meus, jo ja sóc massa vell i vull donar tot el meu reialme a aquell de vosaltres dos que em porti, d'aquí a un any i un dia, la roba de seda més subtilment teixida que hagueu pogut trobar al mon...
I dirigint-se a n'En Ramió li va dir:
—Tu també, si vols, encara que siguis tan lleig i raquític, pots pendre part a la recerca de la seda més subtil, món a través!
En Ramió va besar la mà del seu pare, va pendre el seu bastó de camí i se'n va anar a peu món a través, camina que caminaràs, mentres el príncep Cornegre i el príncep Corfosc muntaven als seus millors cavalls, es vestien el seu millor vestit, i
Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/119
Aquesta pàgina ha estat revisada.
