El poble no podia explicar-se com el rei que sempre havia estat molt pàl·lit, apareixia ara amb les galtes vermelles. I deia la gent:
—Això és que deu menjar massa fort. Es deu haver apassionat per la vianda de bou sagnant cuita amb salses picants i grasses. El pobre rei menja massa i un dia es reventarà. Tot això deuen ésser brians que li surten a la cara.
Aquesta preocupació del poble la varen tenir també en el palau, perquè s'ha de dir que les bofetades les rebia en secret. Quan es tractava de presidir un consell de ministres, o qualsevol altre cosa d'importància, es veia que poc abans de les dotze el rei s'aixecava i se n'anava a una cambra fosca on es tancava tot sol. I quan ne tornava a sortir tenia les galtes molt més vermelles que abans. I tothom deia:
—Deu amagar-se per menjar en secret una gran quantitat de bitxos crusos!...
Va tenir de soportar exàmens de metges il·lustres que li miraven i remiraven les galtes, dient-li que, si no abdicava a la menja secreta dels bitxos crusos, no responien de salvar-li la vida, que tenia d'ésser forçosament molt breu.
Però es morien els metges i els ministres i el rei no es moria i seguia amb les galtes tan vermelles com sempre.
El dia que va cumplir els quinze anys
Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/112
Aquesta pàgina ha estat validada.