Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/110

t'envelliràs i s'acabarà el dia que vindrà el que desperti a Floramiga, que ha de dormir cent anys...
 I dient això, com per demostrar al pobre rei com serien les bofetades que li tocaria rebre cada dia a les dotze, durant cent anys, li va fer ressonar la pell de les galtes amb les seves mans ossoses i fibladores com unes xurriaques.
 Després va parlar la bruixa de la Són i va dir:
 —El mateix dia que cumplirà els quinze anys la Floramiga es quedarà dormida. La posaràs, rei, extesa al llit de la cambra millor del palau, amb totes les portes obertes, que donen al bosc. Tu allunya a tot el servei del palau i deixela dormir sola, amb totes les portes obertes, sense posar ni un home d'armes per fer guarda. Tu vas a habitar un altre dels teus palaus, on tens de viure cent anys, tot el temps que durarà el dormir de la teva filla, rebent cada dia les bofetades a les dotze. Passats cents anys un pastor entrarà al palau i despertarà a la princesa Floramiga.
 El pobre rei, afligidíssim, va dir:
 —I no podria ésser que enlloc d'ésser un pastor fos un fill de rei?
 La bruixa de la Són no es va dignar tornar-li contesta. I havent satisfet la seva venjança, les dues bruixes vestides de verd s'en varen anar a cercar les seves carroces,