bruixes. Les fades s'estaven a un costat, gentils i vestides de clar i totes joves, perquè per les fades no passen els anys. Hi havia la fada dels Ulls Clars, la fada de la Són Bona de la Nit, la fada del Goig d'Esser Humil, la fada del Goig d'Apendre Forces Coses, la fada del Coneixement de la Poesia, la fada del Coneixement de la Música, la fada del Goig de Menjar Confitures, la fada del plaer d'Aixecar-se Dematí, la fada del Plaer de Rentar-se amb Aigua Freda, i tantes altres, perquè cada goig que puguin tenir els infants té la seva bona fada. Les fades s'estaven a un costat, cada una amb la seva vareta màgica que era tota d'or. A l'altre costat hi havia les dues bruixes totes grossotes i vestides de verd, cada una amb la seva vareta màgica que era vermella.
El rei va pendre del seu breçol d'or a la petita Floramiga i la va presentar a les fades que la varen tocar totes amb la seva vareta d'or. Però la va tenir de presentar també a les dues bruixes. La bruixa de les Bofetades la va tocar amb la seva vara vermella i va dir:
—El càstic de no haver-me invitat no l'imposaré a la princesa, que no hi té cap culpa, sinó que l'imposaré al rei, del qual jo he rebut l'ofensa. El càstic serà que cada dia a les dotze del migdia pararàs les galtes i et donaré dues bofetades formidables. I aquest càstic durarà cent anys, durant els quals no
Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/109
Aquesta pàgina ha estat validada.
