Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/86

Aquesta pàgina ha estat revisada.

rrer dels grechs, y no han perdut son caràcter ètnich. L'habitar en el plà o en les montanyes no esborra les ratlles fonamentals de la fesomía nacional. El mar no fa pas sempre marítims als pobles que viuen a les costes. Sota la acció de les meteixes planuries y del meteix clima varen formarse pobles tan diferents com el polonès y'l prussià, símbol el primer del individualisme enèrgich, apòstol el segon del autoritarisme despòtich, aquell pare d'una república coronada d'una monarquía electiva, el darrer autor de la divinisació del Estat, de la fórmula del Estat-Deu. Desde fa sigles que, en les inmenses valls de Hongría, viuen sotmesos a les meteixes influencies magyars, slaus y rumans, y les diferencies que separen els tres pobles són tan vives avuy com el primer día.
 Y s que l'home neix membre d'una raça, reb per la herencia'ls caràcters que un treball de sigles ha acumulat. No es cera flonja que espera'l motllo, sinó metall ja forjat que resisteix la pressió dels agents naturals. La raça donchs, és altre element importantíssim. Ser d'una raça vol dir tant com tenir el crani més o menys llarch o ample, alt o aixafat, posseir un angle encefàlich més gros o més petit, ser de complexió orgànica