y les branques grosses, a punt de brotonar; creix l'esclat de moviment, de vibració, d'activitat per tota la natura; y les seves innombrables remors canten altra vegada l'himne etern a la vida renovada.
Així mateix pera'ls pobles, l'hivern no és la mort sinó la gestació d'una nova vida. L'hora trista de les nacions és aquella en que's lluita ab lo impossible, ab el fat enemich, ab la hostilitat declarada de les grans corrents universals, que aixafen y dobleguen els pobles com els rius fòra de mare les canyes y els joncars de les margenedes.
A la primería del sigle XVIII ja havía començat l'hivern pera la terra catalana. S'aguantaven dretes encara, esperant l'hora pròxima en que els destralers de Felip V en faríen llenya, les institucions polítiques de Catalunya. Però anorreada la força social del nostre poble, que era la dèu potenta que havía de nodrirles, ja en comptes de organismes vius havíen anat devenint membres frets, paralisats, morts, que no més per inercia's sosteníen.
La despoblació, la decadencia del comerç, l'anulació de la marina, havíen empobrit a Catalunya. Les lleys, els funcionaris, la orientació de les víes comercials que del Mediterrà havíen passat al Atlàntich, la si-
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/8
Aquesta pàgina ha estat validada.
