sich, revé sempre en una forma o altra en els pensadors alemanys y els que'ls seguiren. S'inicia, com a conseqüencia d'això, l'estudi científich de les llengües, neix la filología comparada, se treuen de la pols dels arxius els vell còdechs de llengües menyspreuades, s'admiren les obres dels poetes, tant dels que fèyen ressonar ab serventesis y lays d'amor les corts senyorials del Llenguadoch y la Provença, com dels rústechs pastors de la Finlandia, tant dels que passejaven la llengua de Suabia pels enasprats castells de la terra germànica, com dels que ab el sach dels gemechs a coll resseguíen els clans de Escocia distrayent als montanyesos del Higland ab les gestes de llurs hèroes llegendaris.
Totes les llengües que una llarga subjecció política mantenía ensopides, sentiren acostarse una ventada vigorosa que'ls duya alenades d'aire respirable y s'extremiren ab la esgarrifança profonda de la vida que retorna. «Despèrtat, deu adormit—havía cridat una veu poderosa,—despèrtat, poble alemany, no't deixis arrebassar ton palladium». Y aqueixa imprecació, que la por de ser destruida per una llengua estrangera havía arrencat a l'ànima germànica, va ressonar per tota Europa, y'ls pobles esclaus
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/79
Aquesta pàgina ha estat revisada.
