social, son esperit individual queda orgànicament soldat per sempre més ab l'ànima colectiva y sempre més també al costat de la vida propia de la individualitat, viurà, com els pòlips del coral, la vida complexa y rica de la comunitat.
La societat que dóna als homes tots aquets elements de cultura, que'ls lliga y forma de tots una unitat superior, un ser colectiu informat per un meteix esperit, aquesta societat natural es la NACIONALITAT.
Resultat de tot això és que la nacionalitat és una unitat de cultura o de civilisació; tots els elements d'aquesta mena: l'art, la ciencia, les costums, el dret... tenen ses arrels en la nacionalitat. Però hi ha més encara y aqueix fet explica moltes confusions y dóna la raó de moltes anomalíes: el conjunt de determinacions de la voluntat colectiva que formen la conducta política, això és, la vida del Estat, són tanys que venen de la meteixa soca. Quan va constituirse la monarquía espanyola, si la activitat política fos un producte del Estat, els governants del nou Estat hauríen desenrotllat una política nova: al Estat espanyol li corresponía una política espanyola. Perlò les coses van passar d'altra manera. Els governants varen seguir obertament la políti-
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/67
Aquesta pàgina ha estat validada.
