vida passada, influida y determinada per les condicions del medi social en que va desenrotllarse.
Son esperit se desperta a la vida de la intel·ligencia ab els accents d'una llengua determinada, que li dona fetes y acabades les idees y tot un sistema inflexible de vincles intelectuals; que s'apodera de son enteniment de nen y'l plega y enmotlla a voluntat.
Va creixent y s'enriqueix ab les idees y ensenyances que reb dels seus pares, dels parents, dels amichs, dels mestres: idees y ensenyances que formen part del patrimoni social, de la cultura de la societat en que les han apreses o trobades.
La seva voluntat, el seu caràcter, s'educa y constitueix ab els exemples dels que'l volten; se nodreix del rigor o la feblesa, de la franquesa o la hipocresía; de la energía o la flaquesa, de l'heroisme o la baixesa que veu florir al seu entorn.
La expontanitat del seu obrar se topa ab el deturador de consuetuts y pràctiques y tradicions, que li imposen tot un feix d'obligacions y li priven de fer un reguitzell de coses.
La societat l'ha format y ell viu sa vida. Tot això, obra de la societat, constitueix en l'ànima meteixa dels homes un troç d'ànima
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/66
Aquesta pàgina ha estat validada.
