com a pobles diferents; Strabó examina les poblacions del seu temps, y no sab trobar el motiu. «Avuy—diu—no poden distingirse. N'és la causa que cap d'aquestes gents conserva avuy la individualitat propia y han desaparegut les diferencies de llenguatge, d'armadura, de vestir y altres d'aquesta teixa classe.»—De cassos com aquet ne podríem citar d'altres; el geògraf grech que's queixava de que'ls romans haguessin dividit els paissos pels accidents geogràfichs, en lloch de ferho per les afinitats naturals dels pobles, hi es a cada punt.
Aqueixes meteixes associacions d'homes espontànies que'ls geògrafs descriuen, els historiadors les troben fent d'actors del drama de la historia. El primer de tots, el més antich, comença dient que va a contar les gestes dels grechs, y és tan viva la idea de la solidaritat d'aqueixos grupos que del robo de Io, filla del rey Inacos d'Argos per uns mercaders fenicis, ne fà responsable no al Estat a que pertanyen ja fos Tir, ja Sidon, sinó a la Fenicia, y del dever de venjarlo a tots los grechs; lo meteix se pot dir del rapte d'Europa, germana de Cadmo, portat a cap pels cretenchs y del de Meda, filla del rey de Colchos.
Pel dessota de la diversitat dels fets polí-
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/64
Aquesta pàgina ha estat validada.
