Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/62

nar y comparar les unes ab les altres, han reflectat en les planes de llurs obres la imatge d'aqueixes associacions naturals, necessaries, que tenyeixen d'un color originalíssim tot lo que dintre seu se produeix, desde la més enlairada concepció intelectual fins a la obra més inconscient del geni popular.
 Quan Hecateu y Herodor, per exemple, emprengueren per primera vegada la exploració del mon antich, observaren que'l trajo, les costums, la fesomía, la llengua de la ciutat A, eren iguals als que descubríen en les ciutats B, C, D, veines seves; anaven seguint, cambiava'l poder polítich; allà era una assamblea de majors, aquí es un rey, però la llengua y les costums y la fesomía del conjunt no sufríen mudança; atravessaven un riu y a l'altra banda sota senyors diferents hi trobaven la meteixa llengua, les meteixes consuetuts; els deturava un nús de montanyes, s'arriscaven pels seus colls, saltaven la carena y la gent que hi trobaven tenía amos diferents, però seguía parlant igual y presentant el meteix aire de familia. Fins que, de sobte, després de girar una collada o de passar un riu o de deixar endarrera un sorral o un ermot, veyen construccions d'un altre aspecte, els sortíen a rebre gent d'una altra fesomía, vestits