el fet de la nacionalitat
Els que hah estudiat el problema de les nacionalitats que ha dut en renou tot aquet sigle a pensadors y polítichs s'han deturat principalment a considerar el fet jurídich. Enlluernats per l'esplendor de les jerarquíes oficials s'han cregut que les calces dels soldats, les togues dels jutjes, els uniformes dels guardiacivils o dels gendarmes, la llengua en que's pledeja o en que's recorre, en que's paguen les contribucions y multes, el dret que estatueixen les assamblees, es a dir, que tot lo que divideix o separa els Estats, dividía també els homes, això és, les societats que viuen presoneres dintre de llurs fites; han cregut que separaven més els homes que'l dret que viu en les costums, en els actes de la vida, que la llengua que's parla sempre, perque es la que parla l'esperit ab sí meteix.
Atrets y sugestionats pel let jurídich, s'han descuidat d'observar el fet social complexe, el fet viu, que parla avuy y ha par-
