Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/32

Aquesta pàgina ha estat revisada.

 La llibertat-diu-és el major bé del home, però no pot ser absoluta pel fet de la coexistencia social, y venen les limitacions que armonisen la dels uns ab la dels altres. El millor sistema polítich és aquell que permeti una major llibertat reduint més les seves limitacions. La llibertat representa el principi individual, la igualtat el social o colectiu; l'una la varietat, l'altra la unitat; per l'una ens acostem al pol de la anarquía en el sentit de mínimum de govern, ab l'altra rodolem cap a l'autoritarisme. La llibertat francesa, és igualtat, absorveix, destrueix les varietats anivella, aixafa; la llibertat inglesa és la veritable llibertat, és el self-government, o govern de sí meteix reconegut als homes, a les corporacions als municipis, a totes les entitas socials: és el principi de la autonomía. En el self-government se troba el màximum de llibertat ab el mínimum de limitacions. La organisació política que realisa sistemàticament aquet ideal és l'Estat compost, format d'Estats petits, associats o federats ab una sobiranía propia pera la vida interior de cada un, y una sobiranía delegada pera la representa-

    cada a Catalunya, pero no's parla de regionalisme seguidament fins a la Memoria en defensa de los intereses morales materiales de Cataluña (1885).