racions retòriques, l'Estat-Quartel, uniforme, gris, ab ses llargues rengleres de finestres totes iguals, habitació de l'home número, de l'home regimentat, que mou y governa una voluntat de fòra en comptes de la seva propia voluntat.
Dintre d'aquesta concepció de l'Estat, la provincia no té substancia propia, no és res, ni una part tan sols; és un troç, és un fragment. El veritable provincialisme se troba bé ab aqueix estat, vol mantenir y posseir en tota la seva plenitut els distintius de provincia; lluita desesperadament, com a la Corunya anys enrera, pera que no li prenguin una capitanía general, pera que no li toquin una audiencia o no la deixin sense tal o qual comandancia, escola militar o fàbrica de tabachs.
El provincialisme a Catalunya no ha pres may aquesta forma. Els nostres passats dels primers temps de la renaixença catalana en parlaven certament, però hi posaven la llevor d'un esperit que és precisament la negació del provincialisme. El provincialisme de Catalunya, glosat per en Balmes y els primers presidents dels Jochs Florals restaurats, és un provincialisme prenyat de radicals reivindicacions, que defensa no lo que'ns uneix y assimila més a l'Estat, sinó'l
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/21
Aquesta pàgina ha estat revisada.
