Pàgina:La mort de Nerón (Tragedia).djvu/9

Aquesta pàgina ha estat validada.
— 7 —
lo mar de flamas rodolà pels ayres.
Volguí un jorn ser histrió... y ser artista,
y so 'l primer del mon. Volguí ser fera,
y altre semblant may se vegé en los Circos.
Fins dona volguí ser, y me fiu dona.
¿Quí alcansá mes que jo? Tota la terra
á mas plantas retuda m' aclamava;
nuvoladas d' incens per tots los pobles
en ma llahor s' alsavan y en ma gloria;
y era, al pés de tants llors, lo meu front dèbil,
als crits de tantas veus, rarafet l' ayre.
Aquí vinguéren à rendirme parias
lo Cántabro aguerrit, los de la Iberia
indómits habitants, lo Grech sensible,
lo fill salvatje de las negras boyras
Bretó esforsat, los Persas, los Armenis,
lo blanch Frissó de rossa cabellera,
lo colrat morador del vell Egipte,
los Indis del Mar Roig, los Alarbs negres.
y tots contents vivían en l' atmosfera
de pols y fanch, que jo al passar alsava
ab las rodas ebúrneas de mon carro.
De mas festas la terra ne va plena,
y 'l mon ha de parlar de mas orgías
mentres reste en lo mon tant sols un home.
Tot en mi ha sigut gran, tot. En Acaya
he volgut obrir l' istme de Corinto;
en Nàpols he cantat, mentres la terra
s' obria y los palaus s' enderrocavan;
he intentat fer un mar de Roma á Ostia;
la Grècia m' ha aplaudit en sos teatros,
rey del teatro y del mon: quan mas galeras
d' or y marfil pel Tíber devallavan,
al llarch del riu las ribas s' encenían
ab alimarias, músicas y festas,
hont, nuas com Deésas, las matronas
romanas á mos ulls se presentavan.
Jo tot ho he fet y tot ho sè. D' un barco
jo sè fer un sepulcre; d' unas herbas
fer un verí; d' un afranquit un cònsul:
un jorn d' una vestal fiu ma ramera,
y d' un eunuch un altre jorn ma esposa.
¿Cóm, donchs, qui tant ha fet, y farà encara,
pot tindré pó, en la cova de Locusta?
Locusta y jo nos coneixém. Jo d' ella
so un vell amich... També m' es coneguda
la gruta aquesta. Aquí mateix, un día,
parlava jo á Locusta... Aquella tarde
á la regió dels morts partí Británicus.
(Al pronunciar lo nom de Británicus, s'estremeix com si sentís nua esgarrifansa de fret, y cambia rápidament de tó.)
Mes també es ben estrany que á aquesta cova
m' hajen portat... Un altre lloch hauría