Aquesta pàgina ha estat validada.
— 6 —
me'n vaig, perque pogáu entrar en ella
sens de ningú ser vist. Al instant torno.
(Dona alguns passos pera sortir.)
Nerón. ¡Faón!
Faón. ¿Senyor?
Nerón. ¿No té algun altre eixida
la cova aquesta?
Faón. No té més que aquella,
(Senyala la porta per hont han entrat.)
ni mes que aquesta cambra.
Nerón. Que es ben fosca.
L'antorxa no dissipa las tenebras
y aquí 's respira un aire de sepulcre.
- (Pausa.— Faon al veure que Nerón no li dirigeix la paraula, se disposa á sortir, mes, ja prop de la porta, retrocedeix al sentir que 'l cridan.)
Faón. ¿Senyor?
Nerón. ¿La cova es de ta casa?
Faón. Es de mon hort. La casa es á cent passos.
Per la encontrada 's diu que aquesta cova
fou un jorn de Locusta.
(Pausa.— Al veurer que Nerón no li dirigeix la paraula Faón s' en va.)
Nerón. (Que 's queda capficat per uns moments)
¡De Locusta!
¿La cova de Locusta?... Ja 'm semblava
conèixer aquest lloch... Fugimne prompte.
- (Cridant, primer ab veu baixa, després mes alt, y al segon crit l' eco repeteix confusament lo nom, de Faón.)
Faón!.. Faón!.. M' ha deixat sol!.. M'enganyan,
y crech que 'm son traidors quants me rodejan..
¡Sol aquí, y en la cova de Locusta!...
¿Es que Nerón té pór?... ¡Pór! La tingueren,
d' ell la tinguéren lo Senat, lo poble,
lo mon tot que á sas plantas pantejava.
¡Pór jo!... ¿La pot tenir, la pot conéixer
aquell que ha vist los fronts mes alts abátres
al llampech de sos ulls?.. ¿Aquell que estátuas
té com los Deus per tot lo mon y temples?..
¿Aquell á quí fins lo mateix Apolo,
Deu del art y del cant homatge presta?..
Quí fou mes gran que jo ni en crims ni en glorias?
Tot ho he gosat. Tot ho he tingut. L' imperi
dels mars y de la terra, l' arbritatge
de la vida y la mort. Los Deus no tenen
ni mes poder que jo ni mes valensa.
Volguí un día un palau d' or y de marbre,
y brotà de la terra com per màgia.
Volguí també que 'l mar vingués á Roma,
y 'l mar vingué. Volguí crear un día
un mar que fós de foch com l' altre d' aigua
y en sis jorns y en set nits, de Roma encesa
