Aquesta pàgina ha estat validada.
Nerón. Sí, mira:
ja lo punyal preparat tinch.
- (Ensenya un punyal que porta amagat entre sa roba, lo blandeix, la senyal de matarse y se deté.)
¡Oh Júpiter!
Perqué ho permets?.. Perqué ho permets, Apolo?
Morir!... Un inmortal!... Ah! ¡Quin artista
va á perdre 'l mon!
(Faón que s' ha acostat a la porta y escolta, diu de prompte.)
Faón. ¡Senyor, jo crech que venen!
Nerón. Ah! Vénen!.. Donchs, valor!.. Nerón, animat!
(Fa un altre moviment per matarse, però també 's detura.)
Faón, Sporus, mos amichs, vosaltres
de mon cadáver cuidaréu... Ma tomba
un monument ha d' ésser que futuras
generacions admiren... tot dels marbres
mes costosos y richs que Grècia cría,
perquè 'l mon puga dir: «Aqueixas cendras
son del artista aquell que declamava
los versos grechs con nuyl que en lo mon sia!»
Sporus. ¡Senyor! ¡Senyor!
Nerón. Ja hi vaig. Es precís pendre
la sort com ella vé. ¡Los Fats ho voler!
¡Ja vaig, oh sombras, ja! Ja vaig, oh Parcas.
¡Faón, adéu!... Adéu per sempre, Sporus!
(Neròn s' enfonsa lo punyal en la garganta y cau desplomat.)
Sporus. (Ab un crit d' horror y desesperació)
¡Es mort!
Faón. (Inclinantse sobre 'l cos.)
Encara no.
Sporus. (Acostantse à Nerón com pera socorre 'l)
¡Nerón! ¡Oh!
Faón. Passos
sento allà fora.
(Se dirigeix á la porta y escolta.)
Sí, son els que venen.
- (Sporus abandona 'l cos de Nerón y s' acosta á la porta, com també per escoltar.)
Sporus. ¡Son ells!
- (Mentres los dos s' han dirigit á la porta, Nerón consegueix incorporarse. Faón al girar la cara, ho veu y 'l senyala á Sporus)
Faón. ¡Y Nerón s' alsa!
Sporus. ¡No es mort!
Faón. ¡Mira!
- (Nerón fa un esfors per alsarse y en mitj de sa agonía declama ab entonació trémula y fatigosa lo següent vers grech:)
