Pàgina:La mort de Nerón (Tragedia).djvu/14

Aquesta pàgina ha estat validada.
— 12 —
de tots los cuchs pudrimener! ¡Oh sombras,
l'hora eterna ha vingut de la justicia!
¡Anatema al incrèdul y al indigne,
anatema del cels y de la terra!
¡Que los Deus y la Terra ja may vulgan
donar plassa á sa sombra, com no sia
del Tártaro en las lóbregas cavernas!
¡Que á las Genómias son cadáver porten!
¡Que pels sigles dels sigles son nom quede
com nom d' horror, de malvestat é infamia,
y que al parlar d' un ser abominable,
«Te lo cor de un Nerón» los mortals digan!
Sombras ¡Anatema á Neròn!
(Las sombras desapareixen als ulls del espectador, pero no als de Nerón per qui quedan visibles. Nerón queda aterrat y confús.)
Nerón. Horror!... ¡M'espanta
aquest crit infernal!... ¿Qué voléu, sombras?
¿De mí qué, donchs, voléu, qué, oh implacables
rosechs vius de mon cor?... Jo sacrificis
á vostres Mans faré per aplacarvos,
y aras vos alsaré d'or y de mármol,
hont d'expiatorias víctimas cad' hora
de jorn y nit á doll la sanch regale;
jo un Mausoléu vos alsaré y un temple
que admiració dels sigles futurs sia,
y en urnas d'or posadas vostras cendras,
embaumats olis de argentadas llantias
veurán al devant d'ellas cremar sempre:
mes ay! almenys, oh sombras! ¡que no 's comple
vostre anatema inich! Sobre mi pesa
com llosa sepulcral de plom y ferro.
¡Feu que 'l fil de ma vida se conserve,
y que clements per mi sian las Parcas!
¡Jo us ho prego!... Miréu que sò l'artista
mes gran que ha vist lo mon, y si jo moro
orfe y desert, lo pobre mon se queda.
(Nerón se dirigeix á las sombras com si las vegés encara.)
¡Ah! ¿no voléu?... ¿De mi fugiu, oh sombras?
¿De mi aparteu los ulls?...
(Dirigintse als llochs hont creu veure las sombras que anomena.)
¡Oh tú, tú, Octavi a,
de mas víctimas totas la més noble
y la més innocent! ¡Oh tú Británicus,
doncell infortunat! ¡Perdó 'us demana
Nerón avuy y de genolls vos prega!
¡Perdò perdò, 'us demano!... ¡Oh! ¡Retiréulo
l'anatema infernal que 'l cor m'abrasa!
¡Oh víctimas. perdó!... ¡Misericordia!
(Nerón creu veure que las sombras s'apartan indignadas.)
¡Fugen de mí!... No volen!.. No 'm contestan!..