Pàgina:La guerra civil (1867).djvu/30

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Lluis.

¡La forsa podrá mès!

Car.

(Al veurer que van á usar de la forsa diu plena de desesperació.)
¡Ah! ¡cuánta infamia.
(S' aparta un poch de la porta.)
Pus que entrarhi voléu ¡franca la porta!
Corréu sobre èll com fèras sedejadas
y sas carns esquixáu, y de sas venas
xuclau la sang moguts per la venjansa;
(Quedan tots aturdits.)
mes recordéu que Aquèll que allá vòs mira
un dia compte de la sang demana.

Lluis.

Carme; tú sabs que l' home que aquí s' troba
de los carlins las forsas èll manaba.
¡Libre l' pas! ¡Adins tots!

Car.

Pus no hos commohuen
las llágrimas bruèntas que s' exhâlan
de mon pit, al mirar la petitesa
de sèrs, assedejats de sang humana;
lo ferro hos conmourá. Un pas que dongui
(Agafa 'l fusell.)
l' que sia atrevit; y aquí á mas plantas
la mort li dono que als cobarts se dona,
sèns honra, sènse gloria y plé d' infamia.

Lluis.

Carmeta, vols morir...

ESCENA XIX.

Dichos y ambrosio

Amb.	Yo la defiendo.

Car.	¡Fora d' aquí!

Lluis

¡Es èll! No 'ns enganyaba.
(Volen tirarse sobre Ambrós.)

Car.	Miréu que la má aprèta conmoguda y que s' troba la mort dins de aquesta arma.)

Lluis.

¡Sa sang volem! ¡Son cap! (Avansan.

Car.	(Disposantse á fer foch.) Féuse endarrera. ¡Vosaltres ho voléu! ¡Que Dèu m' amparia!