¿Olvida que germans devant de Dèu tòts sòm;
que al dar sòn fill sa sang per tòts l' ha derramada;
que allí á ne 'l cel no hi ha ni rassas ni nacions?
La guerra ¿qui la vol? Cuan èlla estèn sas alas
espurnas de foch saltan que dònan solta al tró;
sa espasa vidas trenca, mès vidas no contadas:
las víctimas que ha fètas ¿algú contarlas pot?
Lo vert camp èlla dèixa, lo camp hònt se fixâba
lo pá de la familia del pobre llaurador
de sang cubert, ¡de sang! Y mòntan las onadas
perque á mils los cadavres la sang dònan á dòlls.
No vol que l' espectacle la nit cubreixi ab sómbras,
y ab mil ciutats y pobles encèn foch espantòs;
y allí hònt avans regnaba la pau y la alegría,
ruinas tan sols dèixa, la soletat y dol.
Al llach de sang, llinder li dòna ab los cadavres;
y ab llágrimas que llensan los pits en desconsol
espessa boira fòrma, que sèmpre se renova,
puig deixa á lo sèu pas cubert lo plá y lo mònt
de mares sènse fills, de órfens sènse pare,
germanas sèns germans, y esposas sèns espós.
¡Dèu vulga que la pau aquí á la terra regni!
Dèu vulga que imposible la guerra siga al mòn.