Pàgina:La guerra civil (1867).djvu/18

Aquesta pàgina ha estat revisada.

y la passiò als combatènts,
de pòls de sang los ulls ompla
convertint los pits sensibles
en pits de ferro, de roca.
La lluyta que sostinguèrem
de dol cobrí tòt lo poble,
y com tú sabs, èra èll gèfe
de las enemigas forsas;
y si per una imprudencia
s' haguès descubert, tal volta
l' obra malograt s' hauría
que avuy á son tèrme toca.
Dém al ja vensut la má
y fem bè, que Dèu ja ho torna.
Encar que d' èll dissenteixo,
en lo que pateix, la boyna
no sóm víst; sols lo germá
que plé de perill se troba.
Demá mateix sèns retart
tú á ton pit la calma tornas.

Car.	¡Dèu vos escoltia!

Ant.	Demá lo carlí ja será fora: m' ha dit que per lo viatje se trobaba plè de forsas. Vaig á disposarho tot, y aprofitant de la fósca de la nit, sortirá avuy. A Dèu, Carmeta, no plorias. (Se 'n va pel fondo.)

ESCENA VIII.

carmeta.

¡Que no ploria! ¡Que no ploria!
Lo plor ès sempre un consol,
y en las llágrimas hi troba
dolsa rosada lo cor.