tranquil pot estar cuand plora
aquèlla que ès sa alegría
sa vida y sa ditxa tòta.
Per mès que s' dòngui á lo plor
en misteri brida solta,
lo pare sènt que las llágrimas
bruèntas per l' aire volan,
y cuand respira, aquell ayre
de tristesa son pit ómpla.
Aquèll, á qui tant estimas,
dos mèsos hi ha que no posa
á n' aquesta casa ls' péus;
per xó ta pena ara es mòlta.
Entrá en sòn pit la sospita
al veurer que mòltas voltas
estabas tú molt distrèta
com pensant ab altre cosa;
que cuand èll aqui ns' trobaba,
per que pròmpte surtis fora,
tú feyas tót lo possible.
A voltas una acciò bona
costa mòlt; mès recompensa
á tals sufriments Dèu dòna.
