Aquesta pàgina ha estat revisada.
CATARINA
Be, digas, digas.
GREGORI
Perque una nit que va entrar un vent fort de mar, me vaig llevar pera arrambar la barca: hi havía molts núvols, y no sé com me vá acudir de mirar á aquesta casa; donchs en aquell punt vaig veure que 's ficava per aquesta finestra un home.
CATARINA
Ell, era éll. Y quan va ser aixó?
GREGORI
Veurás: fá... fá...
CATARINA, impacient.
Veus com es un perdut aquest home?
GREGORI
Aixó ho sap tothom.
CATARINA
Y ella una altra perduda.
GREGORI
D' ella sí que no m' ho pensava.
CATARINA
Deu te fassa bó!
GREGORI
Y ara á callarho, eh?
CATARINA
Es á dir que jo tindré de fer de cobertora, com tu has fet?
GREGORI
Aixó may; y jo tampoch n' estava cert, perque 'm