Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/82

Aquesta pàgina ha estat revisada.
CATARINA

   Res jo: sino... sino que com avans tothom se creya qu' anava per la Mariona... Ja hi debia anar per ella, qu' aixó ningú m' ho treu á mí, sino que la Mariona es més aixerida y 's va saber esquivar el brumerot. Mes aqueixa desemparada, com que ningú may li havia dit paraula, hi ha caygut de cuatre potas, la bestia.

GREGORI

   Jo 'l que voldria es que 'l Cinquenas ens abaixés el preu del arrendament, que 'n paguém massa d' aqueixa barcota.

CATARINA

   Es clar que 'ns l' hauría d' abaixar. Y sobretot ara que li minvarán els gastos de casa, al home.

GREGORI

   Quins gastos?

CATARINA

   Oh, treyentse del costat á l' Agata. (Irónica.) Perque, veurás, casantse ab el Pere Mártir...

GREGORI, rihent bondadós.

   Mireu que n' hi ha un feix d' aqueta Catarina! Te planto una patacada si hi tornas.

CATARINA, rihent.

   Sí que fa riure, sí. Veus? Ja estich contenta perque estás alegre. Y ben mirat ja tens rahó, ja, que soch cansonera havéntmelas d' aquesta mossa. Si tinguessim fills... Ara, qué vols que fassi jo? Mira!...

GREGORI, ab pena.

   Es clar, que si 'n tinguessim... Pero veurás... (Bondadós.) Ja m' agrada, ja, que siguis ben palatreca.