en nom de tot el poble, en memoria d' aquells companys meus que la recullírem y 's trovan ja casi tots dintre de la terra, l' abrasso ara á la pobreta Agata y la beso, sí, sí, té, té, tots t' estimem, tots, filleta nostra, filleta meva. (Plora.)
Avi, que sou bo, avi! (Abrassada á n' ell.)
Nosaltres no ho deyam per cap mal.
Es clar que no li volem cap mal.
Donchs á acabar l' esmorsar, que 's girará bon temps pera la pesquera.
(Malaguanyat esmorsar! Oh, y qu' ell al cap d' avall... potser se l' hauria menjat.) (Mirant sens ser vista á Pere Mártir.) (Encare s' aprofitaría.)
(Ara aquesta mossa 'l qu' hauria de fer, es donármen del seu.) (Fa un pas pera anarli á parlar.) (Cá, si té un geniot, qu' es més rabiosa!...)
Que no, que semblava morta.
Adormida.
