Aquesta pàgina ha estat revisada.
AGATA, de mala gana.
Bueno. (Ves per qué no li porta ella mateixa!) Té, el teu esmorsar.
PERE MARTIR
No, si jo ja he esmorsat.
AGATA
Ah, si? Oh... que 'n faré jo ara? Qui 'l vol? (Tots diuhen que ja 'n tenen) Té. (Tornant al Pere Mártir.)
PERE MARTIR
Potser sí qu' hauré de menjar per forsa! (Un xich sech.) Quédatel tu, dona.
AGATA
Ja tinch allá 'l meu. Si no 'l prens el llenso.
CATARINA
No, borratxa!
PERE MARTIR, contrariat.
Dónamel, vaja.
AGATA, rihent despreciativa.
Qu' ets fi minyó! Ja 's veu, ja, que tens modos.
PERE MARTIR
Es que, veurás... (Ella riu desdenyosa apartantse.)
GREGORI
Res, que t' ha dit que no 'n tens de modos; vetho aquí. (Riu Catarina)
PERE MARTIR
Es que no li he dat cap xasco jo á n' ella.
(Anant ab lo plat cap allá ahont es l' Agata)
AGATA
Cá, no, cá! Si m' ha tirat floretas! (Tots riuhen.)