Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/21

Aquesta pàgina ha estat revisada.
PERE MÁRTIR

     Veurás, diuhen que jo soch com una mena de barca qu'ara se'n va cap á un costat, ara se'n va cap á un altre, ara fa la girada en rodó... Y aixó, mira, no es culpa de la barca, no, sino del timoner.

MARIONA

     Veus com tu mateix ho dius, qu'ara vas cap assí, ara vas cap allá...

PERE MÁRTIR

     No, no; es qu'ara la barca es á port, y el cor ja no fa de timoner, que fa d'áncora, Mariona.

MARIONA

     Calla, escoltan.

PERE MÁRTIR, á Mariona

     Si? (Als altres.) Bon dia á tothom.

(Tots han tornat á abaixar lo cap com si estessin distrets. Ells dos segueixen caminant, sortint.)
MARIONA

     Déixals.

PERE MÁRTIR

     Donchs com te deya: la meva estimació es tan gran com...

MARIONA, desapareixent ab ell.

     Veyám, com es. Veyám.

(S'ha d'anar sentint la veu d'en Pere Mártir y las rialla d'ella, allunyantse.)