Jo prou que m'ho penso.
A quí?
A la d'aquí devant. (Tornant à la feyna.)
A la Mariona?
Es clar que vol dir á la Mariona; perque la pobra de la Agata...
Veureu. Ell passa y traspassa; y no hi ha dia que no 's fiqui á la casa ab escusas de que vol comprar un llaut al oncle d'ella.
Vetaquí perque, quan ha baixat la mariona, ell se'n hi ha anat al darrera. Y es clar, la deu haver aconseguida. (Mirant cap á la banda esquerra.)
Cá, dona, cá. La Mariona no pot ser; perque jo he sentit á dir al seu oncle que si el Pere Mártir festejava una xicota qu' ell en disposés, més se la estimaría morta. Y com que fa de pare á la Mariona, que li vol deixar tot...
Ves si seria la Agata! Si es boja l'Agata!
Que'n tornan á parlar! (Acostantshi.)
