Aquesta pàgina ha estat revisada.
AGATA
Tu á mi? Donchs era veritat! Oh! Qué he fet!
PERE MARTIR
T' estimo á tu, á tu sola! (Ella s' hi abrassa.) Y jo venia á trobarte! Deu meu! (Mor.)
MARIONA
Veniu! Correu!
(Ve gent del poble. Un dels primers d' arribar, es en Baltasanet. Venen també Rufet y Móllera.)
AGATA, fent un crit.
Ah! Jo no vuy que moris, qu 'ets meu! (A la gent que s' hi acosta.) Deixéunos, mala gent! Aixó es meu! Es la meva vida! Vosaltres ja ho teniu tot, lo del mon y del cel: jo no més tinch á n' ell!
BALTASANET
Al Pere Mártir? Si ja és mort!
AGATA
Ah! (Cridantlo com boja.) Pere Mártir!
(Se sent repicat un instant y al lluny las campanas.)
BALTASANET
Y tocan per vostre casament!...
AGATA, plorant ab rábia.
Y jo l' he mort! Jo l' he mort! (Ab crit fort, encarantse ab la Mariona, plorant rabiosa.) Ah no! Pere Mártir!
MARIONA
Heretje! Mala sanch! Sí, sí: l' has mort tu mateixa!
AGATA
Sí, sí, jo, sí: y al matarlo ha quedat pera sempre