Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/159

Aquesta pàgina ha estat revisada.

ganyat! Té, que t' haig de fer á micas! Pillastre! Bandoler! Lladre!

(Mentrestant ell l' ha anat nomenant y dihentli que la estima, barrejantse la veu dels dos.)
PERE MARTIR

   Pégam, sí, tant com vulgas, que jo 't besaré las mans, sí; á la cara, sí, pégam, y á cada cop jo 't diré, jo 't dich que t' estimo!

AGATA

   Donchs no; ab las mans no pegarte! (Bregant per alsarse.) Matarte, com á dofí lladregot de mala raleya! Y ara, ara!

PERE MARTIR

   Agata! Escolta! (Ella s' ha alsat, mes Pere Mártir desde terra la té subjecta.) Per tos pares, Agata! Per ells, que ja ho volen que jo t' estimi!

AGATA

   Oh, 'ls meus pares! (Ab rabia, cridant.) Pares! Cridéume fort! Pares! Pares!

(Ell la torna á fer caure á terra.)
PERE MARTIR

   No, calla, calla! Un instant! Escolta; y si vols després mátam!

AGATA, plorant mitj vensuda.

   Oh 'ls pares, que ja no 'ls sento! Que no més sento la veu d' aquest home, que 'l malehit ofega la veu dels meus pares!

PERE MARTIR

   Agata!