Y al devant nostre que 'l crida!
Al devant vostre, sí, al devant vostre! (Acostantshi.) Jo vuy matar al Pere Mártir! (Riuhen baixet enburlántsen. Anantlas á esgarrapar ab los brassos estesos y 'ls dits com urpas.) Ah!... Jo vuy matar al Pere Mártir!
Al Pere Mártir? Tu? Y per qué? Y per qué al Pere Mártir, veyám?
Veyám? Veyám tu! Si ets tu qui m' has de respondre á mí! Tu, que ho sabs tot, y sempre 'm vigilavas, mirantme als ulls, aixís, aixís, quan m' estava ab ell, com un gos que sedeja y ensuma la frescor de l' aygua! Ahont es el Pere Mártir?
Y qué ho sé jo, per ventura?
Tu ho sabrás, vés.
Y per qué ho tinch de saber jo? Per qué? Responeu desseguida! Malas llenguas, que us corseca la gelosia... de mí, y fins de lo que m' acuseu vos moriu d' enveja!... (Ellas replican ofesas.) Totas, sí, totas! Sí que us ho dich, sí: que us moriu d' enveja! Au: á pegarme á mí! Per qué no veniu? Aquí, aquí! Malas donas que sou; perque ell no os ha volgut! Malas donas!