Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/150

Aquesta pàgina ha estat revisada.
FILOMENA

   Ay, jo 'm torno tota roja!

RUFET

   Y per qué t' has de tornar roja, veyam?

CATARINA

   Jo ara ja ho entench: el Rufet fa 'l mut perque té por que li peguin si xerra.

LAS NOYAS

   Té por! Es clar que té por! Que ho conti! Que ho conti!

RUFET

   Malehidas, calleu! Ni 'm deixéu respirar! (Va callant tothom.) Y á mi no m' espanta ningú, ho sentiu? Y ara ho sabréu tot d' una vegada. (Alegría de totas.) Donchs qu' he passat molt mala nit jo. Calleu! (Perque enrahonan ellas ab ellas.) Que tota aquesta matinada que somio que... Vetaquí que féyam una cucanya, y jo m' hi enfilava perla entena de la cucanya, que no acabava may d'arribar al cap damunt. Oh, y 'l que patia! Perque al capdemunt de la cucanya hi havia la Filomena lligada com un pollastre cap per avall.

(La Filomena no ho ha sentit perque parlava ab altras donas, mirant la finestra per ahont havia sortit en Pere Mártir.)
FILOMENA

   Qué tens que dir de la Filomena?

RUFET

   Que t' he vist cap per avall, ves!

(Unas rihuen altras se queixan de que no conti lo que volen saber.)