Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/139

Aquesta pàgina ha estat revisada.

un indigne, un home dolent, un malvat! Que lo que tu has fet no ho fan sino 'ls pillos! Sí, sí, els pillos!

PERE MARTIR

   Baltasanet, que 'm faréu tornar boig tots plegats! Que no sabéu lo que m' está passant!

CATARINA, á Baltasanet.

   A n' aquest l' han armat els altres. (Per Gregori.)

BALTASANET

   Sí, 'ls altres (A Gregori) Aixó no 's fa, ho sents?

GREGORI

   Veus, dona?

BALTASANET, á Pere Mártir.

   Y á tu t' haurían de ficar á un presidi per tota la vida! Y ja la sabs quina es ara la teva obligació?

PERE MARTIR

   Pero... pero si ara no 'm voldrá l' Agata á mi! Si deu estar rabiosa contra de mi, ara!

CATARINA

   (Pero qu' está dihent!)

(Enrahonava ab Gregori y se 'n ha apartat pera escoltar més be.)
BALTASANET

   Y encara ho gosas á dir que no 't voldrá? Infame!

PERE MARTIR

   Y qué sabeu vos de lo que hi ha hagut allá dintre? (Li van á enrahonar Catarina y Gregori.) Ni vosaltres tampoch! (A Catarina que insisteix.) Si no m' heu conegut may á mi, vosaltres! (A ella, ab despreci.) No, no m' heu conegut may! (Riu Catarina) Perque jo no me 'n he estimada may á cap d' altra, may,