Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/120

Aquesta pàgina ha estat revisada.
MARIONA

   No 'n parlém més d' aixó. Mírat, jo t' he volgut aconsellar, y tú t' ho has prés malament: fora.

AGATA

   Mes, no estás enfadada ab mí? Veritat que no ho estás?

MARIONA

   No, gens, gens.

AGATA

   Donchs deixa que t' abrassi com quan eram petitas. (Li posa la má á la espatlla. La Mariona la deixa fer.) Bona nit y bon 'hora. Té. (Besantla.) Fesme un petó tú ara; de cor.

MARIONA, anantli á fer.

   Y per qué nó?... (Retrocedint rabiosa.) No! No te 'l faig!

AGATA

   Mariona?... Qué 't passa?...

MARIONA

   Res, no tinch res! Déixam!

AGATA

   Mariona!...

(Fuig la Mariona per la segona porta de la dreta. L' Agata la seguia, mes la Mariona ha tancat per dintre.)